Conclusions finals

Durant aquest primer semestre he realitzat les pràctiques al costat de la Montse, la psicopedagoga de l’institut El Foix de Santa Margarida i els Monjos. En el dia a dia he pogut observar la quantitat de tasques que realitza un psicopedagog/a en un centre d’educació secundària: coordinacions amb l’equip docent, reunions amb professionals externs al centre (EAP, Serveis Socials), entrevistes amb les famílies, entrevistes individuals amb alumnes, mediadora en la resolució de conflictes... En una ocasió, la Montse em va comentar que a vegades la seva feina és de passadissos, pel fet d’haver de solucionar de seguida problemes que poden sorgir entre els alumnes.

Una de les coses que m’ha cridat l’atenció en la feina de la meva tutora de pràctiques és la seva tasca col·laborativa amb els professors/es tutors/es. Durant les primeres setmanes vaig estar ajudant la Montse a elaborar els Plans Individualitzats dels alumnes d’ESO. Quan dic ajudar vull dir que anava a secretaria a buscar les fitxes dels alumnes per completar les dades personals que requereixen els documents i.. també algun redactat.

En aquest Pràcticum I ha estat molt positiu el contacte que he tingut amb els alumnes i l'acceptació que m'han donat. Els he pogut ajudar en les seves tasques en algunes classes i m’ha emocionat la seva gratificació. He vist que alguns alumnes tenen problemes emocionals degut a les seves situacions familiars i que la tasca de l’orientadora els fa la vida més gratificant, perquè els ajuda amb les activitats d’autoconeixement i orientació.

Les pràctiques m’han aportat la vivència del dia a dia d’una psicopedagoga d’un institut concret, perquè cada centre educatiu té la seva idiosincràsia. He conegut gent disposada a ajudar-me en el que calgui. No puc parlar de dificultats perquè ara mateix no recordo haver-me’n trobat. Ha estat una experiència molt enriquidora que ha complementat la meva formació, i que espero poder continuar amb el desenvolupament del projecte el semestre que ve.

L'Educació Emocional a l'escola

La psicopedagoga que em tutoritza les pràctiques dedica una hora setmanal a fer Orientació a un grup de 4t d’ESO. En l’observació d’aquestes classes m’he adonat que per als alumnes és molt important l’autoconeixement, on les emocions hi juguen un paper important. A la tutoria del grup de 3r d’ESO de diversificació curricular també he observat aquest detall, i m’he adonat que m’agradaria encaminar el meu projecte de pràctiques cap al tema de l’educació emocional.

M’agradaria compartir amb vosaltres aquest vídeo sobre la importància de l’educació emocional dels nens i nenes des de ben petits i petites.

Treball de recerca a Batxillerat

La setmana passada, els professors i les professores de l’institut El Foix van trobar a la seva safata personal de la sala de mestres una enquesta que havia preparat una alumna de batxillerat. Aquesta alumna estudia el batxillerat social i està fent el Treball de recerca (TREC) sobre la Intel·ligència Emocional i les Intel·ligències Múltiples. Li tutoritza el treball la meva tutora de pràctiques.

El treball de recerca és una petita investigació que pot estar emmarcat dins d’una matèria o pot ser interdisciplinar. L’ha de presentar per escrit i exposar-lo oralment. Se l’avaluarà tenint en compte l’actuació durant la realització del treball, l’informe escrit i la presentació oral.

A tall d’anècdota us he volgut presentar una tasca més del psicopedagog i de la psicopedagoga.

Pla Intensiu de Millora

Una manera d’atendre la diversitat de l’alumnat que accedeix al primer curs de l’educació secundària obligatòria, a l’institut on faig les pràctiques, i que no ha assolit les competències bàsiques a l’Educació Primària (especialment la competència comunicativa en llengua catalana i castellana, i la competència matemàtica), és fer una actuació preventiva amb suport personalitzat per a aquest alumnat. Es tracta del Pla Intensiu de Millora (PIM), mesura a favor de l’èxit escolar que impulsa el Departament d’Ensenyament a fi de donar resposta a les necessitats individuals d’aprenentatge de tots els alumnes per assolir l’èxit en finalitzar l’etapa d’educació secundària obligatòria. Aquesta actuació evita que els alumnes s’endarrereixin en els aprenentatges de les diferents matèries i millorin les seves possibilitats d’èxit educatiu en cursos posteriors.

La proposta per a la incorporació de l’alumnat en aquest PIM requereix l’informe favorable de la comissió d’atenció a la diversitat (CAD), a partir de la informació facilitada per l’escola de primària de procedència en la darrera reunió de coordinació per al traspàs de primària a secundària, i tenint en compte l’opinió dels pares o tutors de l’alumne. La incorporació d’alumnat al PIM es fa a l’inici de curs, si bé s’hi podrà també incorporar alumnat més tard.

L’equip directiu de l’Institut El Foix organitza els grups flexibles del PIM de 1r i 2n d’ESO amb un màxim de 12 alumnes. La participació en aquest pla de millora es presenta als alumnes com una oportunitat per millorar els seus aprenentatges i assolir les competències bàsiques i, per tant, es requereix el compromís d’aprofitar l’oportunitat que se’ls ofereix.

El criteri que es segueix al Pla Intensiu de Millora és que es dedicarà una part significativa de l’horari lectiu de l’alumnat (13 hores setmanals) a realitzar en el grup flexible les matèries de llengua catalana (4 h), llengua castellana (4 h) i matemàtiques (5 h). La resta d’hores lectives setmanals, l’alumnat del programa les podrà realitzar conjuntament amb la resta de l’alumnat del grup ordinari de 1r i 2n d’ESO.

L’avaluació dels alumnes que cursen el PIM té com a referent les competències bàsiques de l’educació primària i els objectius del primer curs de l’educació secundària obligatòria, així com els criteris d’avaluació específics del pla.

Aquestes últimes setmanes la meva tutora de pràctiques ha estat elaborant per a cada alumne/a que cursa el Pla Intensiu de Millora el corresponent pla individualitzat que constarà al seu expedient acadèmic. Els professors del programa fan un seguiment individualitzat de l’activitat de cadascun dels alumnes i disposen d’un registre de l’evolució dels seus aprenentatges. Així mateix, l’autoavaluació per part dels mateixos alumnes esdevé un element clau per tal de fer-los responsables del seu procés d’aprenentatge.

L’avaluació la fa l’equip docent que imparteix ensenyaments als alumnes del PIM, coordinat pel professor tutor del grup flexible i pel tutor del grup ordinari. Per a l’avaluació, cada professor que imparteix docència a un alumne/a del grup PIM aporta la informació corresponent a les activitats que cada alumne/a desenvolupa, independentment que aquestes es realitzin al grup flexible o al grup ordinari.

Com a conseqüència del procés d’avaluació, en finalitzar el curs l’equip docent  prendrà les decisions corresponents sobre la promoció de l’alumnat que hagi participat en el PIM.

El model de Pla Individualitzat del PIM és el següent:

MODEL DE PLA INDIVIDUALITZAT DEL PLA INTENSIU DE MILLORA

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

Curs acadèmic 2014 /2015

1.    Dades personals i escolars

Alumne/a:
Data de naixement:
Nivell:
Coordinador del Pla:
Membres de l’Equip PIM:
Observacions:
¨  Dictamen d’escolarització ¨  Informe necessitats educatives específiques derivades de situacions socials desfavorides (nee SSD) ¨  Certificat del Centre d’Atenció al Disminuït del Departament de Benestar Social i Família £    Decisió del centre (director/ Comissió d’Atenció a la diversitat)
£ Discapacitat	£ Trastorn aprenentatge	£ Alteracions greus de conducta	£ Altes capacitats	£ Malaltia	£ altres
Especificar	Especificar	Especificar	Especificar	Especificar	Especificar
Data:

2.    Justificació

Breu descripció argumentada de la necessitat que l’alumne/a cursi amb PIM. Anotar en quin document administratiu de centre es recull la presa de decisió (acta de la CAD, acta d’avaluació, reunió d’equip docent ...)

3.    Interessos i potencialitats

Interessos de l’alumne/a  per determinats temes. Aficions. Tipus d’activitats en què li agrada participar. Competències en què l’alumne/a  mostra més desenvolupament en comparació amb aquelles prioritzades. Aquestes competències segurament es fan visibles també en matèries en què l’alumne/a  no necessita adaptacions.

4.    Proposta educativa

Matèries i tipus d’adaptació que es proposa (Pel que fa als objectius, continguts, activitats, avaluació... veure el model de fitxa adjunta).

Matèries i adaptacions que es proposen
	PI	Horari	Suports Docents i professionals implicats	Adaptació proves i exàmens
				SI	NO
Llengua catalana i literatura*
Llengua castellana i literatura*
Llengua estrangera
Matemàtiques*
Ciències de la naturalesa
Ciències socials, geografia i història
Educació física
Música
Educació visual i plàstica
Tecnologies
Religió / Activitats d’atenció educativa
Treball de síntesi

*Per aquells alumnes que participin en el grup del Pla Intensiu de Millora, caldrà especificar-ho a la casella PI, tot marcant PIM en aquesta casella. Per als alumnes que tinguin una modificació en altres matèries cal marcar X en la casella que correspongui i completar les fitxes adjuntes.

5.    Participació i informació a la família

El pare, la mare o els tutors/es legals són informats d’aquest programa i acorden amb el tutor/a el seguiment del mateix. Signatures del pare/mare:                             Tutor/a:                                Vist-i-plau del director/a:                                 Segell i data:

6.    Reunions de coordinació i seguiment del pla

Data de la primera reunió d’Avaluació inicial de l’equip PIM: Participants: Temes tractats: Acords:

Data reunió i participants: Temes tractats: Acords:

Data reunió i participants: Temes tractats: Acords:

7.    Valoració final del pla 

Progrés en l’assoliment de les capacitats i objectius prioritzats. Valoració de les metodologies, suports, recursos, organització..

Propostes per a la continuació en un grup de 1r en condició de repetidor o bé promoció a 2n de cara al següent curs

PLA INDIVIDUALITZAT PER A L’ALUMNAT AMB PIM

 Nom de l’alumne/a:

Data de naixement:

Grup classe:

MATÈRIA:

OBJECTIUS	ACTIVITATS	COMPETÈNCIES BÀSIQUES	CRITERIS D’AVALUACIÓ	ADAPATACIONS DE PROVES I EXÀMENS
				SI	NO
METODOLOGIA
MATERIALS

Nois i noies amb mala lletra

A la reunió de coordinació de la psicopedagoga amb els tutors de nivell de 1r d’ESO surt el tema de la mala lletra que tenen alguns alumnes. En alguns casos resulta molt difícil entendre la lletra, fins al punt que ells mateixos tampoc se l’entenen. I doncs, per què fan tan mala lletra?, podem preguntar-nos. Tamara Chubarovsky fa una reflexió de com l’excés de treball intel·lectual prematur, ja no només a l’escriptura, pot suposar un desgast de les forces vitals, i la importància de la connexió amb el cos a través del moviment. Potser també cal replantejar l’actual sistema educatiu.

Podeu llegir l’article “Inconvenientes de aprender a escribir antes del cambio de dientes de leche” al següent link. Fa pensar!

http://www.vozymovimiento.com/inconvenientes-de-a-prender-a-escribir-antes-del-cambio-de-dientes-de-leche/

La treballadora social

La treballadora social visita l’institut El Foix una vegada al mes. Es reuneix amb la psicopedagoga, la coordinadora pedagògica del primer cicle d'ESO, la coordinadora pedagògica de tota la secundària i la mestra de pedagogia terapèutica. L’objectiu de la coordinació amb l’equip docent és promoure processos de protecció als alumnes en situacions desafavorides i de vulnerabilitat, prevenir les desigualtats socials i millorar el benestar dels alumnes i les seves famílies. 

Amb la informació que recull farà les gestions pertinents per a que aquests alumnes i les seves famílies tinguin els recursos que necessiten, l’ajut i l’orientació com ara beques, intervenció dels Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA)...

Unitat d'Escolarització Compartida

Una de les tasques de la meva tutora de pràctiques és fer el seguiment mensual d’un alumne de 3r d’ESO diagnosticat amb un trastorn de la conducta. Aquest noi assisteix a una UEC (Unitat d’Escolarització Compartida), la finalitat de la qual és l’atenció educativa de l’alumnat de Secundària amb dificultats d’adaptació escolar. A la UEC de Vilafranca del Penedès treballen amb un màxim de 12 alumnes, als quals s’ofereix la possibilitat de seguir l’etapa d’ESO i d’acord amb les corresponents adaptacions curriculars individualitzades.

Les Proves d'Avaluació Diagnòstica

Tots els centres de Catalunya han de fer una avaluació de diagnòstic centrada en les competències bàsiques del currículum. L’avaluació diagnòstica té caràcter  orientador i formatiu per als centres. Per tant, no determina l’expedient acadèmic individual de l’alumne.

L’avaluació diagnòstica avalua l’assoliment de la competència comunicativa lingüística i de la competència matemàtica al final del tercer curs d’educació primària i al final del segon curs de l’ESO (encara que s’apliqui a principis de tercer d’ESO).

Els resultats de la prova, conjuntament amb altres indicadors, ajuda els centres a analitzar, valorar i reorientar, si cal, la pràctica docent per assolir les competències i els aprenentatges que estableix el currículum.

El Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu elabora les proves i defineix els criteris d’aplicació i de correcció per tal de proporcionar als centres un instrument homogeni de mesura. No obstant això, l’aplicació i la correcció de les proves són a càrrec dels equips docents dels centres.

Els alumnes de 4t d'ESO FIL

La meva tutora de pràctiques fa la matèria de català a un grup de 4t d’ESO. Aquest grup participa en un projecte de Formació i Inserció Laboral de l’institut que acull alumnes de l’últim curs d’escolaritat obligatòria que encaren la seva acció educativa a la inserció en el món laboral i en la consolidació de les competències bàsiques.

En la sessió d’avui tocava encetar la lectura d’un llibre amb un argument proper als adolescents. Una alumna ha començat la lectura del llibre llegint la contraportada en veu alta; a continuació un alumne ha llegit la biografia de l’autor. Fet això, l’assessora ha convidat els i les alumnes a mirar l’organització del llibre (per capítols, és un diari,...). Després un alumne ha començat la lectura del contingut del llibre en veu alta. Durant la lectura i coincidint amb el canvi de lector, la professora anava explicant i aclarint l’argument, poc abans d’acabar la sessió els ha donat una guia de lectura amb unes preguntes que han de respondre quan acabin la lectura de la novel·la. Ja tenen feina per fer a casa! Es fixa una data de lliurament del treball. Abans d’acabar la sessió s’organitza l’exposició oral, que hauran de fer els alumnes, d’un text expositiu amb propostes oferides per la professora però que els alumnes també poden fer els seus suggeriments.

Reunió amb la professional de l'EAP

Ha estat molt enriquidor assistir a una reunió amb la professional de l’EAP. També hi ha assistit la coordinadora pedagògica de centre, la mestra de pedagogia terapèutica, la coordinadora pedagògica del primer cicle d’ESO i la meva tutora de pràctiques. Aquí es parla de la problemàtica dels alumnes, es demana a la professional de l’EAP que faci propostes d’intervenció per a aquests alumnes, i després s’arriba a acords. També sorgeix la proposta de fer un PI (Pla Individualitzat) a un alumne nou de 1r d’ESO que no en tenia.

L'alumne amb TDAH: Guia pràctica per a educadors

Hi ha nens i nenes que presenten problemes de comportament. Alguns mestres i professors es troben amb dificultats a l’hora d’atendre nens i adolescents que presenten problemes de concentració o control del seu moviment i impulsos.

La Fundación Adana té publicada una guia que ofereix estratègies als professionals de l’educació per a treballar amb nens i nenes que presenten problemes de comportament com el TDAH (Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat).

Us apunto el link d’aquesta guia:           

http://www.xtec.cat/crp-conca/informacio/adana.pdf

M’agradaria que us fos útil.