Fitxa de disseny

El pas següent ha estat dissenyar una activitat d'ensenyament-aprenentatge, que tingui per objectiu aconseguir un aprenentatge significatiu per a una persona o grup de persones de qualsevol edat, utilitzant la mediació de les TIC. Havíem de partir d'un problema significatiu on l'aprenent o grup d'aprenents poguéssin entendre i que fos motivador per a ells, de manera que mitjançant la resolució del problema s'arribi a l'aprenentatge significatiu.

La fitxa de disseny, que he realitzat amb la companya d'aula Patricia González, us la presento tot seguit:

Títol de l'activitat	Per què va caure l'Imperi Romà?
Agents personals i tecnologia mediadora	Aprenents: nens i nenes de sisè de primària i de primer d'ESO. Mediadores: Josefina Gil, Patricia González. Tecnologia mediadora: ordinador, internet, programari de presentacions digitals, càmera de fotos, activitats en suport TIC.
Descripció del problema	La curiositat és una característica innata en els infants. La realització d'una excursió a Tarragona -al circ i al teatre romans- va despertar la curiositat vers la forma de viure dels nostres avantpassats. La proposta és fer una investigació sobre com van viure (arquitectura, comerç, relacions socials...) i com es va arribar a desfer un Imperi de tal magnitud. Segons Jonassen (1997), que fa la distinció entre problemes ben estructurats i mal estructurats, aquest és un problema ben estructurat, ja que coneixem l'objectiu, presenta tots els elements del problema, posseeix respostes correctes i té un procés de solució presentat i prescrit. Es tracta també d'un problema de resolució senzilla, ja que al tractar-se d'un tema de història ja està tot escrit. És un problema situat en un context concret com és el període històric on es van donar els esdeveniments. Es tractaria d'un problema lògic.
Plantejament del problema als aprenents	Davant la magnitud d'unes ruïnes romanes, la imaginació infantil vola i sorgeix el comentari d'imaginar els cavalls i les quadrigues corrent per les arenes del circ i la gent aclamant-los. Però com eren realment aquelles curses de cavalls?, i tot allò que ara és una ruïna, com era quan era "nou"?, i com eren les cases on vivia la gent?, i això va passar fa dos mil anys? Aran d'aquestes preguntes i d'altres que van sorgir durant una excursió popular plantegem a aquestes aprenents iniciar una petita investigació sobre aquestes persones que van ser els nostres avantpassats.
Context de l'activitat	L'activitat es durà a terme al local juvenil del poble. Hi ha un ordinador amb connexió a internet i, entre d'altres, el programa power point.
Característiques dels aprenents	Els aprenents són quatre nens i nenes de d'onze, dotze i tretze anys, els quals es troben al començament de l'adolescència: un nen de 6è, dos nens i una nena de 1r d'ESO, un dels quals és rus, te tretze anys i és a Catalunya des de l'estiu passat, a l'institut va a l'aula d'acollida unes hores i ja entén i parla bastant bé el castellà (es veu que ja havia estudiat castellà al seu país). Es produeixen en ells uns canvis que els fan diferents a com eren tant qualitativament com quantitativa. En la maduració puberal els apareixen els caràcters sexuals secundaris. Segons Piaget, aquests alumnes es troben a l'etapa de les "Operacions formals", en aquesta etapa l'adolescent aconsegueix l'abstracció sobre coneixements concrets observats que li permeten fer servir el raonament lògic inductiu i deductiu; desenvolupa sentiments idealistes i s'aconsegueix una formació continua de la personalitat. Hi ha un major desenvolupament dels conceptes morals, l'empatia és una de les característiques emocionals d'aquesta edat, implica, en els seus estats més avançats, posar-se en el lloc de l'altre i assumir el seu paper en la situació concreta. Experimenten comportaments pro-socials que, sense buscar recompenses externes, afavoreixen altres persones. Es produeixen canvis en les seves relacions socials bàsiques com és la família, els amics i l'escola. L'autoconcepte i l'autoestima tenen una gran repercussió en la pre-pubertat i pubertat, i comencen a construir una identitat personal que servirà de base per a la identitat adulta.
Competències específiques que l'aprenent ha d'assolir o demostrar	Utilitzar de manera responsable i creativa les TIC com a eines per obtenir i processar informació diversa per a la resolució de demandes específiques. Interpretar diverses fonts d'informació escrites i comunicar la informació obtinguda mitjançant les TIC i el treball cooperatiu, a través de descripcions i síntesis. Elaborar un power point. Explicar com es va fundar Roma. Conèixer els grups socials existents a la República romana. Enumerar trets característics de la conquesta romana del Mediterrani. Explicar els fets més rellevants de l'Imperi Romà. Explicar quines eren les explotacions agrícoles i les relacions comercials. Conèixer i enumerar quins eren els grups socials d'una societat urbana de l'Imperi Romà. Explicar com l'Imperi Romà va entrar en crisi.
Continguts	Els orígens de Roma. La Roma republicana. La conquesta romana del Mediterrani. L'Imperi Romà. La prosperitat agrícola i comercial. La societat urbana. La crisi de l'Imperi Romà. Utilització de les TIC per a la recerca i elaboració d'informació.
Seqüència d'activitats i orientacions per a l'acció	El treball de recerca es dividirà en set sessions de dues hores cadascuna. En cada sessió es buscarà la resolució de cadascun dels continguts. Es posarà al cercador Google el títol de cadascun d'aquests continguts, i a partir d'aquí extrauran la informació pertinent. Els aprenents hauran de desenvolupar la capacitat de síntesi, ja que la solució de cada epígraf els podrà ocupar com a màxim dos fulls amb fotografies incloses. Abans de que finalitzi la sessió hauran de fer les diapositives corresponents, entre dues o tres. Passarem a l'acció de la següent manera: partim de la premissa que no saben fer un power point. Abans de començar se'ls farà una sessió on se'ls instruirà en l'aprenentatge d'aquest programari de representacions digitals. Cadascun dels aprenents elaborarà una diapositiva amb la seva presentació, aficions, gustos,... i una fotografia, que s'inclourà al power point final.
Fonamentació psicopedagògica	L'elaboració d'aquest treball es basa en l'enfocament educacional constructivista. Des d'aquest enfocament l'aprenentatge és el motor del desenvolupament, així doncs no es fragmenten el conjunt de processos que conformen l'aprenentatge d'un contingut. Des del punt de vista de l'ensenyament, aquest enfocament facilita una investigació activa i permanent del significat de les activitats per part de l'aprenent, amb la qual cosa es produeix aprenentatge significatiu (permanència del canvi cognitiu produït com a mesura de la qualitat de l'ensenyament). El constructivisme parteix de l’ interès i la motivació de l'aprenent i considera l'error com a oportunitat per a l'autoavaluació i la reflexió.
Procediments i criteris d'avaluació	S'avaluarà a partir de notes de camp, avaluació de les feines -treballs escrits, etc.- que vagin sorgint, observació de la participació, la informació que aporten. Al final de la investigació es valorarà el resultat obtingut tant del dossier com del power point i si hi ha hagut aprenentatge significatiu. Els criteris d'avaluació seran: mostra interès, sap escoltar, treballa de forma col·laborativa, admet crítiques, sap argumentar i debatre, selecciona informació rellevant, com es mou per l'entorn web, maneja amb facilitat les eines TIC, és crític amb el seu treball i el dels altres.
Temporització	Es faran set sessions de dues hores cadascuna en dos caps de setmana. Es farà una sessió inicial per a instruir els aprenents en l'ús del programari de representacions digitals.

Canvi conceptual

Amb el treball dels materials de l’assignatura, la participació al Debat, l’elaboració del mapa de conceptes i l’elaboració de les PAC’s 1 i 2 puc afirmar que s’ha produït un canvi conceptual en la meva manera de veure i entendre les relacions entre Ciència, Tecnologia, Societat i Educació.

Al meu mapa conceptual inicial vaig posar la tecnologia al primer lloc de la jerarquia i en segon lloc la ciència, la societat i l’educació. Vaig reflectir que la tecnologia és un recurs per a l’educació, que la tecnologia posa en contacte la societat (vaig pensar com a exemple el correu electrònic, el facebook...), i que la tecnologia facilita el fet de fer ciència (com exemple vaig pensar en la medicina). No vaig relacionar entre si ciència, societat i educació, ara veig que la societat sí que influeix a l’hora de fer ciència. Ho explicaré amb un exemple: Des de fa uns anys, cada any es fa La Marató de TV3 on es recullen diners per a investigacions científiques en el camp de la medicina. Hi ha una demanda social per a que s’investigui en malalties que preocupen a la societat, i la societat respon de manera que cada any es recullen més diners que l’any anterior. Així doncs, tal i com es comenta a l’article de Miquel Domènech i Francisco Javier Tirado, la societat i la cultura influeixen a l’hora de fer ciència, i en aquest cas bona ciència.

En el mapa inicial reflecteixo una posició tecnodeterminista ja que situo la tecnologia a capdemunt de la jerarquia i no relaciono societat amb educació, ara veig que no reflecteix el meu pensament ja que també em considero sociodeterminista, però sense radicalismes.

En definitiva, si comparem els dos mapes, així com les respostes donades a les qüestions de l’avaluació inicial i les reflexions fetes al treball de síntesi, es pot comprovar com realment s’ha produït un canvi conceptual gràcies a l'estudi d'aquesta assignatura.

SINTETITZANT

Després de fer les tres o quatre aportacions al debat hem hagut de sintetitzar en una o unes poques frases una nova idea que ens hagi sorprès, que ens hagi copsat, que potser hàgim acceptat o adaptat a la nostra manera de veure el món educatiu i la pràctica educativa, i argumentar-la. Hem hagut de valorar la nostra pròpia participació en funció dels criteris d’avaluació. Finalment hem hagut de triar un o dos companys que destacaríem per la seva bona participació. La meva aportació ha estat la següent:

He trobat el debat com un espai de reflexió sobre el paper de les tecnologies en la societat. Han estat lectures molt profitoses, ja que hi havia opinions que et feien trencar els esquemes, i experiències personals que copsaven, sobretot una del fil tecnopart (que per cert no hi he participat).

He participat en dos fils: Aprendre fent i Les TIC i el currículum, des d’una posició tecnodeterminista, fent tres aportacions. No m’ha costat defensar aquesta posició però reconec que el sí que m’ha costat ha estat contraargumentar l’altre bàndol, ja que jo també em puc considerar sociodeterminista, però tampoc em poso en els extrems. En el primer missatge vaig cometre un error involuntari, ja que no se’m va quedar subratllat ni en negreta allò que sí ho tenia al word. Vaig procurar esmenar-ho de seguida enviant un altre missatge rectificat.

Pel que fa al company a destacar és en Joaquim Medina per les seves argumentacions en el bàndol oposat al meu i que em feia pensar “quanta raó que té!”, fent-se’m difícil contra argumentar-lo i alhora tot un repte des de la meva postura.

Josefina Gil Cañas

FILS DE DEBAT

A l'espai de debat CTS, hem realitzat una discussió sobre la relació entre ciència, tecnologia, societat i educació. Ha durat deu dies i ha estat força enriquidor. El debat es plantejava en forma de subdebats que tenien lloc a diverses carpetes. Cada participant adoptava un rol determinista (en un bàndol els tecnodeterministes i a l'altre els sòciodeterministes). En relació a la primera lletra del correu electrònic a mi m'ha tocat defensar la postura tecnodeterminista. He participat en dos fils: el Fil sobre transmissió de coneixement/aprendre fent i el Fil sobre TIC i currículum, llibres de text des de CTS. Les meves aportacions són les següents:

Al Fil sobre transmissió de coneixement/aprendre fent he fet una aportació:
- Seguint  el fil del que diu la Mª Carmen Tarrasó de la teoria de la comunicació voldria puntualitzar que la paraula comunicació prové del llatí “comunis” que significa “comú”, amb la qual cosa comunicar significa transmetre idees i pensaments amb l’objectiu de posar-los “en comú” amb l’altre. Considero que en aquesta conversa entre dues persones ja hi ha aprenentatge. Estic d’acord amb Roger Schank quan afirma , en l’entrevista que li fa Punset, que les coses s’aprenen fent-les; quan et diuen les coses hi ha el risc que t’entrin per una orella i et surtin per l’altra. A l’entrevista també es menciona que els pilots aprenen a pilotar avions davant d’un simulador, és a dir, la tecnologia els ensenya a formar-se en la seva professió.

Premissa: A les escoles, les Tecnologies de l’Educació i la Comunicació (TAC) ajuden l’alumne a representar els seus esquemes, a fer evolucionar les seves idees i a integrar-les com a nous coneixements.

Hem d’utilitzar la tecnologia (ordinador, canó de projecció, pissarra digital...) com un recurs important que cal aprofitar pels nombrosos avantatges que ens aporten, i anar-nos-les fent nostres de manera progressiva, transformant la manera d’educar. Com diu Roger Schank “cal tutoritzar els estudiants a millorar allò que fan mentre practiquen i milloren”, és important proposar als alumnes activitats apropiades de manera que puguin construir la seva pròpia comprensió, el seu propi coneixement i acompanyar-los en el procés d’aprenentatge; i gràcies a les TIC, a l’escola hi ha força eines – com per exemple web 2.0- que permeten que els alumnes siguin els protagonistes del seu aprenentatge, que millorin la seva autonomia, i que tant alumnes com mestres tinguin eines més completes d’avaluació.

Al Fil sobre les TIC i el currículum he fet dues aportacions:

-La societat de la informació canvia molt ràpidament, amb la qual cosa també el concepte d’aprenentatge. Així, doncs, el coneixement  no és estàtic, és a dir, anem aprenent al llarg de la vida.

Avui en dia, les TIC formen part de la nostra societat, podem processar, emmagatzemar i recuperar o modificar la informació en qualsevol forma i moment. Ens ensenya a aprendre de manera positiva i negativa, per tant, està canviant la nostra manera de viure. La societat necessita una estructura tècnica per a constituir-se, així doncs, podem entendre la relació entre societat  i tecnologia com un teixit sense costures, on, com diu Anibal de la Torre, “cal trencar la dependència amb estructures curriculars rígides, [...] que no deixen avançar”. És important innovar i “no cal esperar que una editorial ens posi damunt la taula allò que hem de fer”.

L’ésser humà està lligat a la creació de cultures, comunitats i societats que dependran de les tecnologies que les sustenten. Per tant, allò social és absolutament  tecnològic. Al segle XXI s’ha alfabetitzar digitalment els alumnes i aprofitar el treball autònom que ofereixen les noves tecnologies, ja que el coneixement per part de l’alumne d’aquestes habilitats, recursos i fonts d’informació el preparen per a entrar en un entorn social que està constantment en canvi.

-Premissa: Les noves tecnologies no tenen perquè substituir les persones.

Estic d’acord amb en Joaquim Medina quan afirma que l’educació del segle XXI no pot ser únicament tecnològica  i penso que no ho és. Les noves tecnologies són recursos que s’utilitzen a les escoles i als instituts per ampliar el treball docent. Si l’utilitzem com a audiovisual podrem mostrar als infants imatges del paisatge de tardor, per exemple. Si l’utilitzem com a eina interactiva podrem deixar un/a alumne/a de cicle inicial de primària que provi de fer un trencaclosques adequat a la seva edat, mentre estem explicant a un altre alumne allò que li costa entendre. A secundària podem veure un documental per després fer-ne un debat a la classe de ciutadania.

També estic d’acord amb l‘objectiu d’escola humanista que proposa en Joaquim, però vull afegir que les noves tecnologies també hi poden ser presents. També pot fer pensar a l’infant la paraula de la pissarra digital on hi manca una lletra que ha d’escriure ell o ella.

En la societat de la informació i la comunicació les noves tecnologies formen part del nostre dia a dia i hi hem de conviure, i com diu Roger Schank  “aprendre fent sempre ha existit” sigui d’una manera o d’una altra.  

QUESTIONS DE DESENVOLUPAMENT BREU

1. ¿Creus que el progrés en el coneixement tecnològic i científic determina i garanteix el progrés econòmic i social? Contesta clarament i justifica la resposta.

Crec que sí. Els avenços tecnològics influeixen en el desenvolupament econòmic i social d’un país, però no arriba a tots els ciutadans i ciutadanes de la mateixa manera, i sempre en surten perjudicats els més desafavorits.

2. ¿Estàs d’acord en què la constant fonamentació científica de les diferents tecnologies és garantia de la neutralitat ideològica d’aquestes tecnologies? Què en penses?

Penso que la neutralitat és difícil d’aconseguir. La investigació científica amb fons públic pot ser més transparent que no pas la que prové de fons privat.

3. Expressa el teu grau d’acord: Tenir present les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) abans, durant i després de qualsevol activitat d’ensenyament-aprenentatge és un requisit indispensable actualment.

Amb la implementació de les TIC (pissarra digital a l’aula, recerca per internet...) l’alumne/a se sent més motivat per aprendre, a més com que hi ha una retroalimentació pot anar construint els seus aprenentatges de manera significativa. Però penso que el procés d’ensenyament i aprenentatge va més enllà, i la utilització de les TIC és un recurs més.

4. ¿Quines són les causes que originen els profunds canvis que estem patint en tots els àmbits en els darrers anys?

La tecnologia està avançant a gran velocitat, i en camps com la medicina s’han fet grans avenços; a les escoles, les innovacions tecnològiques s’hi han implementat a bon ritme però el seu desenvolupament és més lent i complex degut al temps que es requereix en la formació dels docents.

5. Defineix en una frase i digues quin és l’objecte d’estudi, en una segona frase, de la Tecnologia Educativa

La Tecnologia Educativa pot ajudar l’alumne/a en la construcció dels seus aprenentatges, en definitiva és una altra manera d’aprendre. Per tant, el seu objecte d’estudi seria contribuir a que l’alumne se senti protagonista dels seus aprenentatges i alhora siguin significatius.

6. Posa un exemple de transmissió de coneixement i un altre de construcció del coneixement

En la teoria constructivista, cada persona construeix el seu propi aprenentatge i és protagonista del seu procés d’ensenyament i aprenentatge. El mestre actua com a mediador entre els continguts i l’alumne.

En la transmissió de coneixement l’alumne és un receptor passiu de la informació que només ha d’assimilar.

7. Expressa el teu grau d’acord amb la següent afirmació i argumenta el perquè: “El context és part del coneixement que la persona utilitza per tal d'explicar i donar sentit a una idea".

Les persones naixem i ens desenvolupem en un lloc i en un temps determinat, és a dir, en un context determinat que ens proporciona la base del nostre coneixement i la nostra manera de ser i d’actuar.

8. ¿Has pensat en la possibilitat d’adaptar l’entorn de la UOC a les teves necessitats i les dels teus companys i professors (opció Personalitza)? Inclusió del missatge al qual es respon (el lector tindrà una idea del que origina i els detalls del teu missatge), número de missatges visualitzats en les bústies compartides (útil quan hi ha molta comunicació a algunes bústies), signatura de correu (per facilitar la comunicació i  posar a un clic de distància altres mitjans de comunicació teus...?

La veritat és que em costa bastant el tema de la informàtica, tot i que amb esforç i perseverança em defenso bastant bé però m’hi passo força estona.

9. Comptes amb els coneixements previs que el Pla docent indica per poder ser eficaç durant el desenvolupament de l’assignatura? Fins a quin punt? Pots instal·lar programari, iniciar l’exploració de nou programari pel teu compte, gestionar arxius i comptes amb una actitud positiva cap a web 2.0? Ets capaç de llegir en pantalla (buscar paraules, fer servir l’índex amb hipervincles, moure’t en el document...? i mantenir uns apunts digitals on acumulis la informació de diferents fonts?

Puc tenir dos o tres documents en pantalla alhora, he instal·lat i he utilitzat el programari cmaps, he buscat informació a internet, i força coses dels coneixements previs del pla docent. No tinc ni he fet mai un blog però penso que tot és posar-s’hi.

  

1. Situa’t de 0 a 10 (0 gens d’acord 10 molt d’acord)

TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: ____6__

CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: __7___

TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : ____8____

DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: ___7__

CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: __8___

DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: __3___

TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: ___8____

DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: __7____

TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: ____7____

DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: ___7_____

MAPA DE CONCEPTES

11. Comenta el teu grau de compromís en relació als coneixements previs   que has reflectit en aquest document. Fins a quin punt creus que els defensaries davant d’un tribunal? Creus que poden canviar els teus esquemes en un futur proper?

CONCLUSIONS

Quines primeres impressions reps en realitzar aquesta primera activitat?

Penso que està bé que la consultora vulgui saber els coneixements previs dels seus alumnes sobre l’assignatura. He hagut de refrescar bastant la memòria quant a coneixements informàtics es refereix, ja que feia temps que havia fet servir el cmap.