FILS DE DEBAT

A l'espai de debat CTS, hem realitzat una discussió sobre la relació entre ciència, tecnologia, societat i educació. Ha durat deu dies i ha estat força enriquidor. El debat es plantejava en forma de subdebats que tenien lloc a diverses carpetes. Cada participant adoptava un rol determinista (en un bàndol els tecnodeterministes i a l'altre els sòciodeterministes). En relació a la primera lletra del correu electrònic a mi m'ha tocat defensar la postura tecnodeterminista. He participat en dos fils: el Fil sobre transmissió de coneixement/aprendre fent i el Fil sobre TIC i currículum, llibres de text des de CTS. Les meves aportacions són les següents:

Al Fil sobre transmissió de coneixement/aprendre fent he fet una aportació:
- Seguint  el fil del que diu la Mª Carmen Tarrasó de la teoria de la comunicació voldria puntualitzar que la paraula comunicació prové del llatí “comunis” que significa “comú”, amb la qual cosa comunicar significa transmetre idees i pensaments amb l’objectiu de posar-los “en comú” amb l’altre. Considero que en aquesta conversa entre dues persones ja hi ha aprenentatge. Estic d’acord amb Roger Schank quan afirma , en l’entrevista que li fa Punset, que les coses s’aprenen fent-les; quan et diuen les coses hi ha el risc que t’entrin per una orella i et surtin per l’altra. A l’entrevista també es menciona que els pilots aprenen a pilotar avions davant d’un simulador, és a dir, la tecnologia els ensenya a formar-se en la seva professió.

Premissa: A les escoles, les Tecnologies de l’Educació i la Comunicació (TAC) ajuden l’alumne a representar els seus esquemes, a fer evolucionar les seves idees i a integrar-les com a nous coneixements.

Hem d’utilitzar la tecnologia (ordinador, canó de projecció, pissarra digital...) com un recurs important que cal aprofitar pels nombrosos avantatges que ens aporten, i anar-nos-les fent nostres de manera progressiva, transformant la manera d’educar. Com diu Roger Schank “cal tutoritzar els estudiants a millorar allò que fan mentre practiquen i milloren”, és important proposar als alumnes activitats apropiades de manera que puguin construir la seva pròpia comprensió, el seu propi coneixement i acompanyar-los en el procés d’aprenentatge; i gràcies a les TIC, a l’escola hi ha força eines – com per exemple web 2.0- que permeten que els alumnes siguin els protagonistes del seu aprenentatge, que millorin la seva autonomia, i que tant alumnes com mestres tinguin eines més completes d’avaluació.

Al Fil sobre les TIC i el currículum he fet dues aportacions:

-La societat de la informació canvia molt ràpidament, amb la qual cosa també el concepte d’aprenentatge. Així, doncs, el coneixement  no és estàtic, és a dir, anem aprenent al llarg de la vida.

Avui en dia, les TIC formen part de la nostra societat, podem processar, emmagatzemar i recuperar o modificar la informació en qualsevol forma i moment. Ens ensenya a aprendre de manera positiva i negativa, per tant, està canviant la nostra manera de viure. La societat necessita una estructura tècnica per a constituir-se, així doncs, podem entendre la relació entre societat  i tecnologia com un teixit sense costures, on, com diu Anibal de la Torre, “cal trencar la dependència amb estructures curriculars rígides, [...] que no deixen avançar”. És important innovar i “no cal esperar que una editorial ens posi damunt la taula allò que hem de fer”.

L’ésser humà està lligat a la creació de cultures, comunitats i societats que dependran de les tecnologies que les sustenten. Per tant, allò social és absolutament  tecnològic. Al segle XXI s’ha alfabetitzar digitalment els alumnes i aprofitar el treball autònom que ofereixen les noves tecnologies, ja que el coneixement per part de l’alumne d’aquestes habilitats, recursos i fonts d’informació el preparen per a entrar en un entorn social que està constantment en canvi.

-Premissa: Les noves tecnologies no tenen perquè substituir les persones.

Estic d’acord amb en Joaquim Medina quan afirma que l’educació del segle XXI no pot ser únicament tecnològica  i penso que no ho és. Les noves tecnologies són recursos que s’utilitzen a les escoles i als instituts per ampliar el treball docent. Si l’utilitzem com a audiovisual podrem mostrar als infants imatges del paisatge de tardor, per exemple. Si l’utilitzem com a eina interactiva podrem deixar un/a alumne/a de cicle inicial de primària que provi de fer un trencaclosques adequat a la seva edat, mentre estem explicant a un altre alumne allò que li costa entendre. A secundària podem veure un documental per després fer-ne un debat a la classe de ciutadania.

També estic d’acord amb l‘objectiu d’escola humanista que proposa en Joaquim, però vull afegir que les noves tecnologies també hi poden ser presents. També pot fer pensar a l’infant la paraula de la pissarra digital on hi manca una lletra que ha d’escriure ell o ella.

En la societat de la informació i la comunicació les noves tecnologies formen part del nostre dia a dia i hi hem de conviure, i com diu Roger Schank  “aprendre fent sempre ha existit” sigui d’una manera o d’una altra.