Fitxa de disseny

El pas següent ha estat dissenyar una activitat d'ensenyament-aprenentatge, que tingui per objectiu aconseguir un aprenentatge significatiu per a una persona o grup de persones de qualsevol edat, utilitzant la mediació de les TIC. Havíem de partir d'un problema significatiu on l'aprenent o grup d'aprenents poguéssin entendre i que fos motivador per a ells, de manera que mitjançant la resolució del problema s'arribi a l'aprenentatge significatiu.

La fitxa de disseny, que he realitzat amb la companya d'aula Patricia González, us la presento tot seguit:

Títol de l'activitat	Per què va caure l'Imperi Romà?
Agents personals i tecnologia mediadora	Aprenents: nens i nenes de sisè de primària i de primer d'ESO. Mediadores: Josefina Gil, Patricia González. Tecnologia mediadora: ordinador, internet, programari de presentacions digitals, càmera de fotos, activitats en suport TIC.
Descripció del problema	La curiositat és una característica innata en els infants. La realització d'una excursió a Tarragona -al circ i al teatre romans- va despertar la curiositat vers la forma de viure dels nostres avantpassats. La proposta és fer una investigació sobre com van viure (arquitectura, comerç, relacions socials...) i com es va arribar a desfer un Imperi de tal magnitud. Segons Jonassen (1997), que fa la distinció entre problemes ben estructurats i mal estructurats, aquest és un problema ben estructurat, ja que coneixem l'objectiu, presenta tots els elements del problema, posseeix respostes correctes i té un procés de solució presentat i prescrit. Es tracta també d'un problema de resolució senzilla, ja que al tractar-se d'un tema de història ja està tot escrit. És un problema situat en un context concret com és el període històric on es van donar els esdeveniments. Es tractaria d'un problema lògic.
Plantejament del problema als aprenents	Davant la magnitud d'unes ruïnes romanes, la imaginació infantil vola i sorgeix el comentari d'imaginar els cavalls i les quadrigues corrent per les arenes del circ i la gent aclamant-los. Però com eren realment aquelles curses de cavalls?, i tot allò que ara és una ruïna, com era quan era "nou"?, i com eren les cases on vivia la gent?, i això va passar fa dos mil anys? Aran d'aquestes preguntes i d'altres que van sorgir durant una excursió popular plantegem a aquestes aprenents iniciar una petita investigació sobre aquestes persones que van ser els nostres avantpassats.
Context de l'activitat	L'activitat es durà a terme al local juvenil del poble. Hi ha un ordinador amb connexió a internet i, entre d'altres, el programa power point.
Característiques dels aprenents	Els aprenents són quatre nens i nenes de d'onze, dotze i tretze anys, els quals es troben al començament de l'adolescència: un nen de 6è, dos nens i una nena de 1r d'ESO, un dels quals és rus, te tretze anys i és a Catalunya des de l'estiu passat, a l'institut va a l'aula d'acollida unes hores i ja entén i parla bastant bé el castellà (es veu que ja havia estudiat castellà al seu país). Es produeixen en ells uns canvis que els fan diferents a com eren tant qualitativament com quantitativa. En la maduració puberal els apareixen els caràcters sexuals secundaris. Segons Piaget, aquests alumnes es troben a l'etapa de les "Operacions formals", en aquesta etapa l'adolescent aconsegueix l'abstracció sobre coneixements concrets observats que li permeten fer servir el raonament lògic inductiu i deductiu; desenvolupa sentiments idealistes i s'aconsegueix una formació continua de la personalitat. Hi ha un major desenvolupament dels conceptes morals, l'empatia és una de les característiques emocionals d'aquesta edat, implica, en els seus estats més avançats, posar-se en el lloc de l'altre i assumir el seu paper en la situació concreta. Experimenten comportaments pro-socials que, sense buscar recompenses externes, afavoreixen altres persones. Es produeixen canvis en les seves relacions socials bàsiques com és la família, els amics i l'escola. L'autoconcepte i l'autoestima tenen una gran repercussió en la pre-pubertat i pubertat, i comencen a construir una identitat personal que servirà de base per a la identitat adulta.
Competències específiques que l'aprenent ha d'assolir o demostrar	Utilitzar de manera responsable i creativa les TIC com a eines per obtenir i processar informació diversa per a la resolució de demandes específiques. Interpretar diverses fonts d'informació escrites i comunicar la informació obtinguda mitjançant les TIC i el treball cooperatiu, a través de descripcions i síntesis. Elaborar un power point. Explicar com es va fundar Roma. Conèixer els grups socials existents a la República romana. Enumerar trets característics de la conquesta romana del Mediterrani. Explicar els fets més rellevants de l'Imperi Romà. Explicar quines eren les explotacions agrícoles i les relacions comercials. Conèixer i enumerar quins eren els grups socials d'una societat urbana de l'Imperi Romà. Explicar com l'Imperi Romà va entrar en crisi.
Continguts	Els orígens de Roma. La Roma republicana. La conquesta romana del Mediterrani. L'Imperi Romà. La prosperitat agrícola i comercial. La societat urbana. La crisi de l'Imperi Romà. Utilització de les TIC per a la recerca i elaboració d'informació.
Seqüència d'activitats i orientacions per a l'acció	El treball de recerca es dividirà en set sessions de dues hores cadascuna. En cada sessió es buscarà la resolució de cadascun dels continguts. Es posarà al cercador Google el títol de cadascun d'aquests continguts, i a partir d'aquí extrauran la informació pertinent. Els aprenents hauran de desenvolupar la capacitat de síntesi, ja que la solució de cada epígraf els podrà ocupar com a màxim dos fulls amb fotografies incloses. Abans de que finalitzi la sessió hauran de fer les diapositives corresponents, entre dues o tres. Passarem a l'acció de la següent manera: partim de la premissa que no saben fer un power point. Abans de començar se'ls farà una sessió on se'ls instruirà en l'aprenentatge d'aquest programari de representacions digitals. Cadascun dels aprenents elaborarà una diapositiva amb la seva presentació, aficions, gustos,... i una fotografia, que s'inclourà al power point final.
Fonamentació psicopedagògica	L'elaboració d'aquest treball es basa en l'enfocament educacional constructivista. Des d'aquest enfocament l'aprenentatge és el motor del desenvolupament, així doncs no es fragmenten el conjunt de processos que conformen l'aprenentatge d'un contingut. Des del punt de vista de l'ensenyament, aquest enfocament facilita una investigació activa i permanent del significat de les activitats per part de l'aprenent, amb la qual cosa es produeix aprenentatge significatiu (permanència del canvi cognitiu produït com a mesura de la qualitat de l'ensenyament). El constructivisme parteix de l’ interès i la motivació de l'aprenent i considera l'error com a oportunitat per a l'autoavaluació i la reflexió.
Procediments i criteris d'avaluació	S'avaluarà a partir de notes de camp, avaluació de les feines -treballs escrits, etc.- que vagin sorgint, observació de la participació, la informació que aporten. Al final de la investigació es valorarà el resultat obtingut tant del dossier com del power point i si hi ha hagut aprenentatge significatiu. Els criteris d'avaluació seran: mostra interès, sap escoltar, treballa de forma col·laborativa, admet crítiques, sap argumentar i debatre, selecciona informació rellevant, com es mou per l'entorn web, maneja amb facilitat les eines TIC, és crític amb el seu treball i el dels altres.
Temporització	Es faran set sessions de dues hores cadascuna en dos caps de setmana. Es farà una sessió inicial per a instruir els aprenents en l'ús del programari de representacions digitals.

Canvi conceptual

Amb el treball dels materials de l’assignatura, la participació al Debat, l’elaboració del mapa de conceptes i l’elaboració de les PAC’s 1 i 2 puc afirmar que s’ha produït un canvi conceptual en la meva manera de veure i entendre les relacions entre Ciència, Tecnologia, Societat i Educació.

Al meu mapa conceptual inicial vaig posar la tecnologia al primer lloc de la jerarquia i en segon lloc la ciència, la societat i l’educació. Vaig reflectir que la tecnologia és un recurs per a l’educació, que la tecnologia posa en contacte la societat (vaig pensar com a exemple el correu electrònic, el facebook...), i que la tecnologia facilita el fet de fer ciència (com exemple vaig pensar en la medicina). No vaig relacionar entre si ciència, societat i educació, ara veig que la societat sí que influeix a l’hora de fer ciència. Ho explicaré amb un exemple: Des de fa uns anys, cada any es fa La Marató de TV3 on es recullen diners per a investigacions científiques en el camp de la medicina. Hi ha una demanda social per a que s’investigui en malalties que preocupen a la societat, i la societat respon de manera que cada any es recullen més diners que l’any anterior. Així doncs, tal i com es comenta a l’article de Miquel Domènech i Francisco Javier Tirado, la societat i la cultura influeixen a l’hora de fer ciència, i en aquest cas bona ciència.

En el mapa inicial reflecteixo una posició tecnodeterminista ja que situo la tecnologia a capdemunt de la jerarquia i no relaciono societat amb educació, ara veig que no reflecteix el meu pensament ja que també em considero sociodeterminista, però sense radicalismes.

En definitiva, si comparem els dos mapes, així com les respostes donades a les qüestions de l’avaluació inicial i les reflexions fetes al treball de síntesi, es pot comprovar com realment s’ha produït un canvi conceptual gràcies a l'estudi d'aquesta assignatura.