Convivència

La convivència és un aprenentatge bàsic i imprescindible en tots els moments educatius, alhora que genera un clima de bones relacions i predisposició per a l'aprenentatge.

Reflexions finals

En aquest Pràcticum II estic elaborant un Programa d’Educació Emocional. Quan hagi lliurat aquesta segona PAC, encara em quedaran dues setmanes de pràctiques a l’institut d’educació secundària. Per al meu projecte de treball estic elaborant, implementant i avaluant unes activitats que han d’ajudar els i les alumnes de 3r d’ESO a adquirir un millor coneixement de les pròpies emocions i aprendre a gestionar-les de manera que permetin assolir nivells de desenvolupament i benestar personal i social. També em proposo incorporar els valors de l’Educació Emocional al Projecte Educatiu de Centre, i sensibilitzar el claustre en el treball de l’Educació Emocional. Espero que el meu projecte sigui idoni per a les necessitats del centre educatiu i pugui assolir els objectius que m’he proposat.

Fins ara ja he portat a la pràctica vuit de les deu sessions que vaig pactar amb la meva tutora de pràctiques, i que vaig exposar als nois i noies de 3r d’ESO del grup D. Vaig treballant en les dues activitats que falten i les portaré a la pràctica l’última setmana de maig i la primera de juny.

Al llarg d’aquest curs que he estat a l’institut he vist la realitat d’un centre d’educació secundària i m’he apropat a la feina de la seva psicopedagoga. En ocasions he observat que la seva tasca “és un treball de passadissos”, com diu ella, ja que a vegades hi ha alumnes que li demanen parlar amb ella, just entre classe i classe i al passadís. També he vist que en les reunions algunes vegades hi ha tensions, que s’arreglen gràcies a la professionalitat dels implicats. Els i les alumnes m’han rebut molt bé i m’han acceptat com una professora més, s’han adreçat amb mi amb cordialitat i han acceptat les meves propostes, tot i que a vegades hagin qüestionat algun detall de les propostes que els feia.

Valoro molt positivament el contacte que he tingut amb els i les alumnes i l’acceptació que m’han donat. Espero haver pogut ajudar-los a créixer i a desenvolupar-se com a persones en aquesta transició de la vida, l’adolescència. Les pràctiques a l’institut d’educació secundària m’han ensenyat com és el dia a dia d’una psicopedagoga, i tenir l’oportunitat de desenvolupar el meu projecte m’ha fet créixer professionalment i m’ha aportat autoestima. El treball amb la meva tutora de pràctiques, la Montse, ha estat sempre molt cordial i jo he acceptat de bon grat les propostes o canvis que em suggeria. He de dir que el seu punt de vista de psicopedagoga, i ella personalment m’ha ajudat molt per al meu futur desenvolupament professional.

I per acabar, comentar-vos que també ha estat molt enriquidora la lectura dels vostres blogs. Cal destacar el ventall de possibilitats que té la psicopedagogia. Vull dir també que aquest semestre a la UOC ja és l’últim i ha estat un plaer compartir tantes experiències amb tots i totes vosaltres al llarg de sis anys.